La història de BOMBONS BLANXART comença a l'Abril de 1954, en uns baixos llogats del barceloní barri de Les Corts, quan un mestre xocolater, després d'un llarg recorregut per les millors pastisseries i bomboneries del moment, decideix deixar el seu lloc en una fàbrica de molt renom i establir-se pel seu compte, juntament amb altres socis, iniciant d'aquesta manera el que amb els pas dels anys seria, i és, una de les fàbriques artesanes de xocolates i bombons de major prestigi per la seva qualitat, el seu servei i presentació i que actualment, des de les seves instal·lacions properes als 3000 m2 de Sant Joan Despí, segueix fidel als seus orígens.
Des de l'any 2008 la raó social de la marca és BB Chocolate Grup, S.A.
L'orígen de l'alta qualitat en la fabricació de la xocolata Blanxart és la utilització de matèries primeres d'alta qualitat, sometent tots els productes als més estrictes controls de qualitat des del principi fins al final del procés. A la nostra empresa realitzem tot el procés en l'elaboració de la xocolata; des del torrat dels grans de cacau procedents de Ghana, Congo i Guayaquil, fins l'empaquetament i la distribució.
El primer pas en la elaboració de la xocolata és la neteja i el torrat dels grans de cacau. El grau de torrat que se li atorga als grans els proporciona l'aroma i el sabor característic de Xocolata Blanxart, n'elimina la humitat i l'acidesa, i també n'ajuda a facilitar el procés de desclofollament. Un cop el cacau està totalment torrat, es tritura fins la obtenció de petits trossos anomenats normalment "NIBS".
Un cop obtinguts els bocins de cacau, aquests es converteixen en licor de cacau. El licor de cacau és una pasta molt fina que posteriorment es barreja amb sucre i mantega de cacau. En la barreja es posen les mesures exactes en funció de la xocolata que vulguem obtenir.
Un cop s'obté la mescla, es processa a la refinadora. La refinadora és una màquina composta de cinc cilindres que mitjançant pressió converteixen la massa obtinguda en una pols fina.
Aquesta pols es passa a conxes , que són uns grans recipients a una temperatura concreta amb braços giratoris que mouen la xocolata durant hores fins a aconseguir una textura líquida i homogènia.
Un cop es treu de les conxes s'emmagatzema en cilindres a temperatura adient fins al seu ús per a rajoles o bombons.
Avui dia existeixen tres varietats de cacau: Criollo, Foraster i Trinitari. La denominació del gra de cacau n'indica la procedencia.
El Criollo és el gra de cacau predominant en la zona centre i sud d'Amèrica, però degut a la seva baixa productivitat i susceptibilitat a l'enfermetat, ara constitueix, com a varietat reconeixible, un 0.1% de la collita mundial. "Porcel·lana", el millor exemple de cacau Criollo, conserva la suavitat de la firma atribuït a la varietat. Tot i això és, per suposat, encara més estrany que el Criollo en la seva totalitat.
Foraster és la més comú de les tres varietats, i es creu originària de la zona nord del riu Amazones (actualment Brasil). Com a conseqüència de la seva resistència a les malalties i l'alta productivitat, representa prop del 90% de la collita mundial. Acostuma a tenir sabors terrossos, relativament simples i amb acidesa moderada, i se'l coneix com a cacau "a granel". Depenent de la qualitat de la fava (maduresa de la beina en la collita i del grau de cura que s'ha tingut en la fermentació i assecat de les faves), Foraster pot agregar elements extremadament desitjables a una mescla o una mica més de color.
Un híbrid espontani entre el Criollo i el Foraster que va aparèixer a Trinidad a mitjans del 1.700, el Trinitari pot ésser el més difícil de definir en termes de sabor degut a les extenses diferències que separen el Foraster del Criollo. Els sabors van des de picant a terrós amb sabor a fruita i altament àcid. Fins i tot existeixen faves de Trinitari que s'assemblen físicament al Criollo, suggerint un alt percentatge de gens de Criollo.